LA TERRA DURA

Retorn al cor de Catalunya

Pòrtic

104 pàgines

A la solapa del llibre hi diu el següent: “ANNA PUNSODA RICART (Concabella, 1985) és escriptora, traductora i editora. Ha publicat la novel·la Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), que li valdrà el premi Roc Boronat, i l’assaig La luxúria (Fragmenta, 2020). Entre els autors que ha traduït de l’alemany destaquen Rilke, Kafka i Lou Andreas-Salomé. Actualment fa d’editora a Fragmenta Editorial ia la revista Dialogal, on també fa periodisme . Punsoda ha col·laborat en tots i cada un dels mitjans escrits d’aquest país i ara per ara només té ganes d’escriure llibres i d’empaitar gats amb els fills a la Segarra.” I el que no hi diu és que Anna Punsoda sigui tan bona escriptora com ho demostra en aquest llibre.

I a la contraportada ens fa una sinopsi molt més encertada del que hauria fet jo. El copio. “L’escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. I ho fa d’una manera ben diferent de quan se’n va. Ha fet net, ha format una família i es troba en condicions de tornar al seu món, arreglar-s’hi una casa, instal·lar-s’hi amb el marit barceloní i veure créixer els fills. Punsoda prova d’entendre la seva relació amb aquesta terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que avui dia figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona.

A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Anna Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país que trepitgem com l’única via per poder ser lliure i fer una aportació valuosa al món.”

Anna Punsoda (Anna de cal Cinto, o Cinta pels veïns) ha aconseguit transformar un fet insignificant a ulls aliens, com és el canvi de residència d’una família, en un llibre d’història de tot un país, a partir del petit país que són els Plans de Sió que ella mateixa situa amb aquestes paraules“Al mig del triangle que formen Cervera, Agramunt i Guissona hi ha les Pallargues, la capital dels Plans de Sió.” Ens parla de l’història antiga i moderna, també de la més recent afectada per la construcció del Canal Segarra Garrigues i sobretot per la Cooperativa Agrària de Guissona (CAG), ara coneguda com a bonÀrea, fundada per Jaume Alsina, el darrer alcalde franquista de Guissona.

Opino, crec i estic convençut que només les grans escriptores aconsegueixen dir en paraules senzilles, descriure la vida quotidiana d’una família (que és parlar de projectes, de sentiments, d’il·lusions) i expandir-no en conseqüències que afecten tot el país (Parla de Pedrolo, del Companys el President Màrtir, de Macià; parla de la fundació de Catalunya a través de l’ofrena del calze de la Segarra al Papa de Roma, etc. Opino, crec i recomano que aquest llibre sigui algun dia lectura obligada a totes les escoles de Catalunya. Perquè aquesta és la història real, la important, la que ens parla, amb un idioma proper, directament a tots nosaltres. Dit això, no sé si cal que us digui que el recomano sincerament.

Aleix Font, 22 d’agost de 2023.